Diuen que "quien espera desespera", però jo també he après que "todo llega a quien sabe esperar" i que de vegades els somnis es fan realitat.
Així que somnieu dormits, somnieu desperts, somnieu com vulgueu, però somnieu, perquè quan un somni es fa realitat... ÉS MERAVELLÓS!
Volia donar gràcies infinites a tots els que heu fet possible que tot estiguera a punt i perfecte, és a dir:
* als "meus carrosses" que s'ho han currat amb un super disseny minimalista i "chic" (gràcies per aguantar-me per allí casi totes les setmanes...)
* als que van baixar a montar la caseta en el fred que feia!!! i a desmontar-la desprès de 10 dies de festa...
* al Moreno, a Agustinet, a Braña i al seu camionet, per estar gairebé les 24 hores del dia a la meua disposició (desde el primer dia fins a l'últim!)
* als que han estat en tot moment al meu costat (encara que fóra desde la distància) i entre ells als del CONYAC, per encarregar-se d'un munt de detalls (gràcies i disculpes Nico pel temps que et vaig fer perdre triant músiques)
* i molt especialment, gràcies a les meues "princeses-dissenyadores" Pepi, Trini i Marián, per tots els moments que hem passat (divertits i no tant divertits) però sobretot per totes les hores que m'heu dedicat, a mi i al tratge (no sé si us ho podré acabar d'agrair mai...)
A tots, gràcies per crear aquest "camí de foc Cheroky" tan especial per arribar a fer un somni realitat: EL MEU.
Moltíssimes gràcies de tot cor,
la vostra reina 2010
Nuria
| Comentarios |
|
|
|||||||||||
|
|||||||||||
